Pensar: Reflexions a la ràdio Catalunya-Itàlia 2019-2023

Di Jordi Marjanedas

Un total de vint-i­-quatre reflexions emeses per ràdio Catalunya-Itàlia des del 2019 fins al seu tancament el 2023, fetes a partir de fets o moments concrets de la realitat catalana i de la seva història que reclamen o estimulen una seva interpretació. En el seu conjunt obren el seu horitzó sobre diferents temes eterns de la vida humana, personal i col·lectiva. En part, es van elaborar durant la pandèmia del coronavirus; com també durant els judicis contra polítics i actors socials protagonistes del procés sobiranista català. esdeveniments també aquests que no es podien no prendre en consideració per la seva incidència social i històrica.

• Lingua: Italiano
• Editore: Youcanprint
• Data di uscita: 21 mar 2024
• ISBN: 9791222732107

Anteprima del libro

Salutació

Benvolguda lectora, benvolgut lector,

Quan el responsable de la ràdio, Rafael Hidalgo, em va demanar una meva col·laboració ho vaig acceptar de grat. Per part meva, jo era conscient del bon servei que estava fent la radio i que calia doncs recolzar. Però també perquè ell, que coneixia el pes que jo donava al pensament, considerava escaient una aportació en aquest camp en el conjunt del producte emès.

Són reflexions que obren el seu horitzó sobre diferents temes eterns de la vida humana, personal i col·lectiva, però sempre fetes a partir de fets concrets que reclamen o estimulen una seva interpretació. Així és que algunes es van emetre en un període en el que la comunitat de catalans a Itàlia va viure col·lectivament dos esdeveniments especials. Directament un, la pandèmia del coronavirus; i, a través dels mitjans de comunicació l'altre, els judicis contra polítics i actors socials protagonistes del procés sobiranista català. Realitats que no es podien no prendre en consideració per la seva incidència social i històrica.

El fet però és que, independentment de quin n'hagi sigut l'esperó d'una o altra el contingut del resultat final de totes elles és universalment vàlid.

És per això, doncs, que es posen ara en circulació amb el desig que la seva lectura us sigui profitosa.

Jordi Marjanedas

Pensar

No ens adonem de la importància que té aquesta activitat pròpia de l’ésser humà que és el pensar.

És evident per a tots que des que ens despertem fins que ens adormim no deixem de pensar en cap instant. No depèn de la nostra llibertat. No puc dir: Bé ara deixo de pensar en res per uns minuts.

Però em refereixo a la importància del pensar entès com un exercici, un aturar-se davant d’una realitat qualsevol i fer l’esforç per entendre-la bé, de manera que les nostres accions sobre ella resultin positives.

Recordo que jo era jovenet i estava al metro a Barcelona. Veig que entra una persona coneguda i amiga. Era un home que tenia càrrecs i responsabilitats socials importants. M’hi vaig atansar per saludar-lo i ens posàrem a xerrar sobre certes situacions del moment.

En la conversa, a un cert punt em diu, somrient: Jo el que dic sovint és que hauríem d’agafar quatre o cinc persones, tancar-les a un quarto i dir-los: Penseu! Ens cal gent que pensi!.

He recordat sovint aquelles paraules que m'han fet veure precisament en la importància de pensar.

Avui la professió del filòsof, de l'intel·lectual, no és massa valorada. Abocats com estem per l’eficàcia, se li pregunta: I això per a què serveix?. No veiem que produeixi res visible i útil.

Certament, no es tracta de fer castells a l’aire, elucubracions, sinó d’un pensar fruit de la vida i que serveixi a la vida. Sigui individual que col·lectiva.

Sabem que en tribus i societats poc desenvolupades en l’aspecte tècnic, els ancians són posats en el consell decisori del grup. Precisament perquè se’ls reconeix un seny fruit de l’experiència que dona els anys de vida, especialment si viscuts amb honestedat.

Hi ha però lamentablement també aquells intel·lectuals al servei de grups d’interès econòmic o polític, que accepten ser pagats per escriure bajanades i presentar-les com a veritats i que no fan res més que confondre els esperits. I que fan servir les tècniques de manipulació de masses, avui dia supersofisticades, per fer-nos creure el que els diferents grups de poder volen que creguem.

Però aquesta manera d’usar el pensament no fa sinó mostrar-nos la seva importància. La importància del pensar, sigui pel bé que pel mal.

 Hi ha un aspecte d’aquella frase d’aquella persona amiga aquell dia al metro que amb el temps n’he anat descobrint la seva validesa. Es tracta del fet que volgués posar a pensar a quatre o cinc persones juntes, que pensessin en grup.

El benefici d’això ho saben prou bé els publicistes que es posen precisament junts en grup, per crear aquell missatge que ens doni la confiança que obtenir aquell determinat producte ens farà la vida més còmoda o més gratificant. Però és un missatge que la més encesa imaginació d’un individu aïllat no hagués pogut mai generar.

És un fet que la comunicació d’idees entre diverses persones diferents resulta ser un mitjà per entendre més acuradament fets i coses.

Però no tota mena de comunicació va bé. Les persones poden estar hores discutint però sense escoltar-se tancant-se cada u en el seu punt de vista i trobant en tot cas nous arguments per desmuntar el de l’altre. Fent com qui juga al tenis, simplement tornant a l’altre la pilota i si cal amb més força.

Sovint llavors, per evitar raons, el que fem és que es defuig tota conversa seriosa. I fins i tot podem caure en un relativisme on s’accepta qualsevol raonament o acció estrambòtica que pugui dir o fer l’altre, sense entrar així en discussions.

Però el meu amic aquell dia al metro tenia el convenciment del fet que posar diverses persones a pensar juntes fos quelcom realment convenient.

Pensar junts no significa, quedant-nos encarcarats cadascú en la pròpia idea. El pensar, en canvi, és sempre un acte creatiu.

Cal doncs aprendre a escoltar i escoltar fins al fons.